Hola a tothom!
Ja estic arribant al final de les meves pràctiques i estic molt contenta perquè crec que he après molt durant el seu transcurs, a més a més ha sigut molt emocionant i gratificant anar veient el progrés, encara que lent, dels dos nens amb dificultats els quals els feia els PI.
La meva valoració de les pràctiques és de molt positiva, ja que penso que s'han complert totes les espectatives que preveia abans de dur-les a terme.
Només em preocupa una cosa. I és que li dono voltes i voltes al tema de:
Podriem fer més per ajudar a millorar l'evolució i el ritme d' aprenentatges d'aquests nens?
Està clar que durant les pràctiques jo he intentat fer el possible per adaptar el currículum a les necessitats d'aquests dos nens, buscar noves metodologies i estratègies que els motivin i els ajudin a aprendre millor, i que les mestres també s'hi esforcen molt per intentar buscar solucions als seus problemes d'aprenentatge, però a vegades penso que s'hauria de fer més. I nosaltres sols no podem! Em refereixo a que necessitem més recursos a les escoles, tant econòmics com humans, més professionals investigant i buscant alternatives, més formadors que transmetin els avenços sobre aquest tema...
Molts d'aquests nens acaben desmoralitzant-se amb els seus estudis a causa de que a mida que es van fent grans no entenen res del que els ensenyen a l'escola, la majoria de professors no saben com ajudar-los, i acaben per deixar els estudis amb totes les assignatures suspeses i una frustració tan gran que molts cops és la causa d' un comportament indesitjable.
Estic convençuda de que la tasca dels psicopedagogs pot ajudar molt a aconseguir una millora en aquest àmbit, i jo seré la primera que m'hi esforçaré, però espero i desitjo que tant polítics, com directors, especialistes, mestres, professors... s'adonin de la importància de trobar solucions per aquests nens i que cadascun d'ells hi posi el seu granet de sorra per millorar la seva situació.
Aquestes pràctiques, entre moltes altres coses, m'han ensenyat que no és una tasca fàcil ensenyar a nens amb dificultats, requereix de molta preparació, molt interés i també molta paciència i esforç, però cada petit avenç fa la il.lusió d'un pas gegant i veure la cara de satisfacció que fan quan algo els surt bé és impagable, i et dóna ànims per continuar lluitant perquè se'n surtin.
Espero doncs continuar aprenent cada dia més, i poder dedicar-m'hi en cos i ànima!
