Ahir, mentre llegia una web sobre educació emocional , li anava donant voltes a les qüestions que ens plantegen els autors.
Us escric uns fragments que em van fer reflexionar molt sobre què deuen sentir els nens amb dificultats d'aprenentatge quan no els surten bé les coses que els diuen que facin, com reaccionen alguns nens i adults davant d'aquestes dificultats, què hauriem de fer per ensenyar-los a prendre-s'ho bé, en definitiva com els podem ajudar a ser feliços?
"Tothom, tant els adults com les criatures vol ser feliç. I què entenem per ser feliç? Definicions n’hi ha moltes però potser ens quedem amb aquella que diu que ser feliç vol dir ser acceptat i estimat per un mateix i pels altres.
Davant d’aquest fet, com ens hem de situar els professionals de l’ensenyamenti la pròpia escola?
Desitgem criatures satisfetes que sàpiguen relacionar-se amb els altres, que tinguin un autoconeixement, uns recursos i valors personals que els permetin poder afrontar positivament les dificultats actuals i futures que la seva existència els pot comportar.Com a adults i docents sabem que crear bones condicions emocionals afavoreix l’aprenentatge, com també l’ afavoreix la relació interpersonal no solament amb les altres criatures si no amb l’adult.
L’educació emocional consisteix en fer més racional i més humana la relació amb tothom i amb un mateix.
Treballar les emocions ha de quedar implícit en l’organització de l’aula : la manera de fer les classes, fer les feines , la manera d’avaluar, la participació de l’alumne, la manera d’adreçar-se a l’alumnat. Al cap i a la fi una classe és "un laboratori d’emocions". Qualsevol cosa que facis a la classe, per simple que sigui, té una repercussió emocional."
Mª José Plou i Pep Guinovart "La Felicitat a l'escola "
Us voldria fer partíceps d'aquesta reflexió:
Quan ensenyem als nostres alumnes, sempre tenim present els seus sentiments? Treballem amb ells en aquest aspecte? L'educació emocional està contemplada al currículum com hauria? La societat en general està sensibilitzada amb aquest tema o els preocupa més que les escoles només siguin transmisores de coneixements, quants més millor?...
Sigui com sigui, durant les meves pràctiques i en la meva professió del dia a dia, i també en l'àmbit personal, intentaré formar-me i millorar en l'educació emocional ( intel.ligència emocional), ja que penso que a més a més d'ajudar als alumnes en els seus aprenentatges tenim l'obligació d'ajudar-los a ser feliços a l'escola.
Seguim parlant!
http://www.bcn.cat/patronatdomenech/patro/elsnostresarticles/manuscript/articles/articlepepmjose/index.html
Maria
jueves, 18 de noviembre de 2010
miércoles, 10 de noviembre de 2010
ANÁLISI DAFO
INFORME DAFO DE L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
DEL CENTRE ON FAIG LES PRÀCTIQUES
| DEBILITATS - Pocs recursos econòmics. - Pocs recursos humans. - Dependència excessiva dels llibres de text. - Busquen ajuda en la família per obtenir l'èxit escolar a través dels deures a casa. - Alguns professors utilitzen metodologies molt tradicionals, es resistèixen a innovar. - En ocasions alguns mestres no afavoreixen la cooperació i el treball en equip. - Falta temps per l’AD en horari escolar. - A vegades hi ha falta d'informació. - Falta comunicació entre els centres del barri pel que fa al tractament de la diversitat ( organització, recursos, metodologies...). - Sobrecàrrega d'alumnes per aula amb problemes d'aprenentatge. - Un gran nombre d'alumnes castellanoparlant que dificulta els aprenentatges en català. | AMENACES - Una concepció equivocada de la diversitat. - La tendència a voler que tots els alumnes facin el mateix. - El tracte diferenciador. - Algunes famílies poc col·laboradores. - Algunes famílies poc comprensives pel que fa a la inclusió. - L'inconformisme d'algunes famílies ( em refereixo a que facis el que facis mai estan contents). - La imposició de la burocràcia ( pel que fa a omplir molt paperam. Es perd molt temps!). - En ocasions, falta de recolzament per part d' alguns tutors |
| FORTALESES - L'esforç diari per part de tots els mestres. - El reciclatge constant per part dels mestres, pel que fa a noves metodologies i estratègies d'aprenentatge. - Molta diversitat de materials. - La il·lusió per ajudar a millorar als alumnes. - L'ajuda del psicopedagog de l'EAP. - Un equip docent dedicat a l'atenció a la diversitat ( amb mestres de tots els cicles). - La bona relació entre les mestres. - La cooperació i col·laboració constant entre les mestres per superar-se en la seva tasca. - Molts recursos informàtics. - Bona estructura organitzativa. - Ajuda i recolzament de l'equip directiu. - En general bona relació amb les famílies. - Plantilla de mestres força estable. | OPORTUNITATS - L'avenç de les noves tecnologies. - Nous mètodes pedagògics i estratègies d'aprenentatge. - La inclusió a les aules. - Més consciència per part de les famílies a l'hora de tractar la diversitat amb els seus fills. - Un nivell cultural més alt per part d'alguns pares. - Poder fer formació permanent al centre. -Aprofitar l’escola inclusiva per a afavorir la convivència i potenciar l’educació emocional. - Aprofitar les avaluacions per millorar el procés de l’ensenyament-aprenentatge. |
Fase II: ELABORACIÓ DELS PLANS INDIVIDUALITZATS DE TREBALL
Un cop vaig tenir tota la informació, l’equip d’atenció a la diversitat es va reunir primer amb la mestra de X i després amb la mestra d’en J. I després de revisar tota la informació obtinguda, vam decidir adaptar les assignatures de català i matemàtiques, ja que són amb les que hi tenen més dificultat, i vam quedar també que en la resta d’assignatures fariem petits canvis en el currículum segons convingués, a cada alumne a partir de les seves necessitats.
També vam parlar sobre aprofitar alguns moments de l’horari lectiu per utilitzar uns programes per activar la intel.ligència ( PAI), i d’altres exercicis i jocs, com les dames, els escacs, el tangram, puzzles..., tant amb X com amb en J.
El que em va xocar més del que vam parlar a la reunió és el fet de que una de les mestres ens va dir que perquè perdre el temps d’aquesta manera amb aquest tipus de programes ( es referia als PAI), si no els servirien per res.
Segons ella “la intel.ligència no es pot augmentar, es té la que es té i punt, i aquests nens en tenen poca, i d’aquí venen els problemes”.
La resta de l’equip no estem gens d’acord amb la manera de pensar d’aquesta mestra, i esperem poder demostrar-li a la llarga, a través d’aquests programes, que s’equivoca.
Adreça d’interés:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)