Un cop vaig tenir tota la informació, l’equip d’atenció a la diversitat es va reunir primer amb la mestra de X i després amb la mestra d’en J. I després de revisar tota la informació obtinguda, vam decidir adaptar les assignatures de català i matemàtiques, ja que són amb les que hi tenen més dificultat, i vam quedar també que en la resta d’assignatures fariem petits canvis en el currículum segons convingués, a cada alumne a partir de les seves necessitats.
També vam parlar sobre aprofitar alguns moments de l’horari lectiu per utilitzar uns programes per activar la intel.ligència ( PAI), i d’altres exercicis i jocs, com les dames, els escacs, el tangram, puzzles..., tant amb X com amb en J.
El que em va xocar més del que vam parlar a la reunió és el fet de que una de les mestres ens va dir que perquè perdre el temps d’aquesta manera amb aquest tipus de programes ( es referia als PAI), si no els servirien per res.
Segons ella “la intel.ligència no es pot augmentar, es té la que es té i punt, i aquests nens en tenen poca, i d’aquí venen els problemes”.
La resta de l’equip no estem gens d’acord amb la manera de pensar d’aquesta mestra, i esperem poder demostrar-li a la llarga, a través d’aquests programes, que s’equivoca.
Adreça d’interés:
No hay comentarios:
Publicar un comentario