CONCLUSIONS

Hola a tothom!

Ja estic arribant al final de les meves pràctiques i estic molt contenta perquè crec que he après molt durant el seu transcurs,  a més a més ha sigut molt emocionant i gratificant anar veient el progrés, encara que lent, dels dos nens amb dificultats els quals els feia els PI.

La meva valoració de les pràctiques és de molt positiva, ja que penso que s'han complert totes les espectatives que preveia abans de dur-les a terme.

Només em preocupa una cosa. I és que li dono voltes i voltes al tema de:

Podriem fer més per ajudar a millorar l'evolució i el ritme d' aprenentatges d'aquests nens?

Està clar que durant les pràctiques jo he intentat fer el possible per adaptar el currículum a les necessitats d'aquests dos nens, buscar noves metodologies i estratègies que els motivin i els ajudin a aprendre millor, i que les mestres també s'hi esforcen molt per intentar buscar solucions als seus problemes d'aprenentatge, però a vegades penso que s'hauria de fer més. I nosaltres sols no podem! Em refereixo a que necessitem més recursos a les escoles, tant econòmics com humans, més professionals investigant i buscant alternatives, més formadors que transmetin els avenços sobre aquest tema...

Molts d'aquests nens acaben desmoralitzant-se amb els seus estudis a causa de que a mida que es van fent grans no entenen res del que els ensenyen a l'escola, la majoria de professors no saben com ajudar-los, i acaben per deixar els estudis amb totes les assignatures suspeses i una frustració tan gran que molts cops és la causa d' un comportament indesitjable.

Estic convençuda de que la tasca dels psicopedagogs pot ajudar molt a aconseguir una millora en aquest àmbit, i jo seré la primera que m'hi esforçaré, però espero i desitjo que tant polítics, com directors, especialistes, mestres, professors... s'adonin de la importància de trobar solucions per aquests nens i que cadascun d'ells hi posi el seu granet de sorra per millorar la seva situació.

Aquestes pràctiques, entre moltes altres coses, m'han ensenyat que no és una tasca fàcil ensenyar a nens amb dificultats, requereix de molta preparació, molt interés i també molta paciència i esforç, però cada petit avenç fa la il.lusió d'un pas gegant i veure la cara de satisfacció que fan quan algo els surt bé és impagable, i et dóna ànims per continuar lluitant perquè se'n surtin.

Espero doncs continuar aprenent cada dia més, i poder dedicar-m'hi en cos i ànima!

RECULL DE MATERIAL DIDÀCTIC

Us envio un recull de material didàctic, per a treballar amb nens amb dificultats d'aprenentatge, que em sembla de molta utilitat.

Hi ha recursos per treballar:

• Àrea de Llenguatge: - Expressió oral

                                          - Lectura

                                          - Escriptura

• Àrea de Matemàtiques
  
• Capacitats / Habilitats bàsiques
  
• Raonament lògic
  
• Habilitats cognitives
  
• Orientació espacial
  
• Orientació temporal
  
• Esquema corporal
  
• Percepció / Atenció
  
• Lateralitat
  
• Grafomotricitat
  
• Tècniques d’estudi
  
• Habilitats socials
  
• Autoestima
  

[RTF RECULL DE MATERIAL DIDÀCTIC

Format del fitxer: Rich Text Format - Versió HTML
Col. Método EOS. Programa de refuerzo de la ortografía. Hernández,E.; Maldonado,

P. ..... PAI: projecte d'activació de la intel·ligència. Baquès,M. CRUÏLLA ...
www.xtec.net/serveis/eap/a8900243/Documents/.../RECULL.RTF

A VEGADES EM PREGUNTO...

 

SOVINT EM PREGUNTO EL PER QUÈ DEL RETARD MADURATIU !

Causes de les Dificultats d’Aprenentatge 

Sobre les DA, es pot dir que es tracta d‟un fenomen de causalitat diversa, que es refereix a individus no afectats de discapacitats greus, però sí que presenten, com a tret comú, algun tipus de retard escolar o bé d‟inadaptació social. Això vol dir que la població escolar de persones (majoritàriament masculines) que poden acollir-se a aquesta definició és alta pel que fa a casos diagnosticats, i, potencialment molt alta, perquè se sospita l‟existència de molts més individus que tenen alguna DA i no han estat detectats.

J.F. Romero (1999:76) associa les DA amb diferents conceptes referits tant a les causes (etiologia) com a les manifestacions (funcionalitat): 1) el retard maduratiu; 2) Els problemes de llenguatge o de comprensió dels textos escrits; 3) les dificultats afectives o trastorns de conducta i 4) la manca de motivació i interès en l‟aprenentatge. En base a la casuística, el mateix autor estableix una classificació interactiva que dóna una idea de la gran variabilitat que podem contemplar sota la mateixa denominació de DA:

a) Causes intrínseques de la persona que presenta les DA (Ex. Disfunció cerebral

mínima o retard maduratiu)

b) Causes ambientals referides a l‟entorn on es desenvolupa l‟individu (Ex. família,

escola...) i sobre tot referides a la naturalesa de la tasca a la que s‟ha exposat

l‟alumne.

c) Interacció de les dues anteriors per la qual, les condicions personals queden

influenciades –positivament o negativa, segons el cas- per les circumstàncies

ambientals.

Romero (1999)

QUINA ÉS LA MILLOR MANERA D'AJUDAR-LOS? PODEM FER MÉS DEL QUE FEM? EL QUE FEM HO FEM BÉ?

EMOCIONS!

Ahir, mentre llegia una web sobre educació emocional  , li anava donant voltes a les qüestions que ens plantegen els autors.
Us escric uns fragments que em van fer reflexionar molt sobre què deuen sentir els nens amb dificultats d'aprenentatge quan no els surten bé les coses que els diuen que facin, com reaccionen alguns nens i adults davant d'aquestes dificultats, què hauriem de fer per ensenyar-los a prendre-s'ho bé, en definitiva com els podem ajudar a ser feliços?

"Tothom, tant els adults com les criatures vol ser feliç. I què entenem per ser feliç? Definicions n’hi ha moltes però potser ens quedem amb aquella que diu que ser feliç vol dir ser acceptat i estimat per un mateix i pels altres.
Davant d’aquest fet, com ens hem de situar els professionals de l’ensenyamenti la pròpia escola?
Desitgem criatures satisfetes que sàpiguen relacionar-se amb els altres, que tinguin un autoconeixement, uns recursos i valors personals que els permetin poder afrontar positivament les dificultats actuals i futures que la seva existència els pot comportar.Com a adults i docents sabem que crear bones condicions emocionals afavoreix l’aprenentatge, com també l’ afavoreix la relació interpersonal no solament amb les altres criatures si no amb l’adult.
L’educació emocional consisteix en fer més racional i més humana la relació amb tothom i amb un mateix.
Treballar les emocions ha de quedar implícit en l’organització de l’aula : la manera de fer les classes, fer les feines , la manera d’avaluar, la participació de l’alumne, la manera d’adreçar-se a l’alumnat. Al cap i a la fi una classe és "un laboratori d’emocions". Qualsevol cosa que facis a la classe, per simple que sigui, té una repercussió emocional."
Mª José Plou i Pep Guinovart   "La Felicitat a l'escola "

Us voldria fer partíceps d'aquesta reflexió:
Quan ensenyem als nostres alumnes, sempre tenim present els seus sentiments? Treballem amb ells en aquest aspecte? L'educació emocional està contemplada al currículum com hauria? La societat en general està sensibilitzada amb aquest tema o els preocupa més que les escoles només siguin transmisores de coneixements, quants més millor?...
Sigui com sigui, durant les meves pràctiques i en la meva professió del dia a dia, i també en l'àmbit personal, intentaré formar-me i millorar en l'educació emocional ( intel.ligència emocional), ja que penso que a més a més d'ajudar als alumnes en els seus aprenentatges tenim l'obligació d'ajudar-los a ser feliços a l'escola.
Seguim parlant!
http://www.bcn.cat/patronatdomenech/patro/elsnostresarticles/manuscript/articles/articlepepmjose/index.html

Maria

ANÁLISI DAFO

INFORME DAFO DE L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

DEL CENTRE ON FAIG LES PRÀCTIQUES

DEBILITATS - Pocs recursos econòmics. - Pocs recursos humans. - Dependència excessiva dels llibres de text. - Busquen ajuda en la família per obtenir l'èxit escolar a través dels deures a casa. - Alguns professors utilitzen metodologies molt tradicionals, es resistèixen a innovar. - En ocasions alguns mestres no afavoreixen la cooperació i el treball en equip. - Falta temps per l’AD en horari escolar. - A vegades hi ha falta d'informació. - Falta comunicació entre els centres del barri pel que fa al tractament de la diversitat ( organització, recursos, metodologies...). - Sobrecàrrega d'alumnes per aula amb problemes d'aprenentatge. - Un gran nombre d'alumnes castellanoparlant que dificulta els aprenentatges en català.

AMENACES - Una concepció equivocada de la diversitat. - La tendència a voler que tots els alumnes facin el mateix. - El tracte diferenciador. - Algunes famílies poc col·laboradores. - Algunes famílies poc comprensives pel que fa a la inclusió. - L'inconformisme d'algunes famílies ( em refereixo a que facis el que facis mai estan contents). - La imposició de la burocràcia ( pel que fa a omplir molt paperam. Es perd molt temps!). - En ocasions, falta de recolzament per part d' alguns tutors

FORTALESES - L'esforç diari per part de tots els mestres. - El reciclatge constant per part dels mestres, pel que fa a noves metodologies i estratègies d'aprenentatge. - Molta diversitat de materials. - La il·lusió per ajudar a millorar als alumnes. - L'ajuda del psicopedagog de l'EAP. - Un equip docent dedicat a l'atenció a la diversitat ( amb mestres de tots els cicles). - La bona relació entre les mestres. - La cooperació i col·laboració constant entre les mestres per superar-se en la seva tasca. - Molts recursos informàtics. - Bona estructura organitzativa. - Ajuda i recolzament de l'equip directiu. - En general bona relació amb les famílies. - Plantilla de mestres força estable.

OPORTUNITATS - L'avenç de les noves tecnologies. - Nous mètodes pedagògics i estratègies d'aprenentatge. - La inclusió a les aules. - Més consciència per part de les famílies a l'hora de tractar la diversitat amb els seus fills. - Un nivell cultural més alt per part d'alguns pares. -  Poder fer formació permanent al centre. -Aprofitar l’escola inclusiva per a afavorir la convivència i potenciar l’educació emocional. - Aprofitar les avaluacions per millorar el procés de l’ensenyament-aprenentatge.

Fase II: ELABORACIÓ DELS PLANS INDIVIDUALITZATS DE TREBALL

Un cop vaig tenir tota la informació, l’equip d’atenció a la diversitat es va reunir primer amb la mestra de X i després amb  la mestra d’en J. I després de revisar tota la informació obtinguda, vam decidir adaptar les assignatures de català i matemàtiques, ja que són amb les que hi tenen més dificultat, i vam quedar també que en la resta d’assignatures fariem petits canvis en el currículum segons convingués, a cada alumne a partir de les seves necessitats.

També vam parlar sobre aprofitar alguns moments de l’horari lectiu per utilitzar uns programes per activar la intel.ligència ( PAI), i d’altres exercicis i  jocs, com les dames, els escacs, el tangram, puzzles..., tant amb  X com amb en J.

El que em va xocar més del que vam parlar a la reunió és el fet de que una de les mestres ens va dir que perquè perdre el temps d’aquesta manera amb aquest tipus de programes ( es referia als PAI), si no els servirien per res.

Segons ella “la intel.ligència no es pot augmentar, es té la que es té i punt, i aquests nens en tenen poca, i d’aquí venen els problemes”.

La resta de l’equip no  estem gens d’acord amb la manera de pensar d’aquesta mestra, i esperem poder demostrar-li a la llarga, a través d’aquests programes, que s’equivoca.

Adreça d’interés:

http://www.scribd.com/doc/19459838/Proyecto-de-Activacion-de-la-Inteligencia-PAI

QUÈ LI PASSA A "J" ?

En J és un nen de 9 anys, que estudia 4r de primària a una escola pública d'una línia.

Des de petitet que ha tingut problemes a l'escola. Sobretot amb les seves comunicacions i relacions. És un nen molt tímid i sempre li ha costat expressar-se, encara que cada dia ho fa millor.

També li va costar molt aprendre a llegir, i ara té sobretot algun problema de comprensió, abstracció, de lògico-matemàtica...

Els seus pares estan molt preocupats, i l'han portat a logopedes, psicòlegs i pedagogs. 

Quan era més petit li van diagnosticar lleu retard mental, però l'any passat hi va haver un altre diagnòstic, transtorn generalitzat del desenvolupament.

Va fer alguns anys de logopèdia, però actualment no li fan teràpia psicològica perquè diuen que la seva problemàtica no necessita teràpia psicològica sinò més aviat una teràpia reeducativa o de reforç.( Li van dir els pares a la mestra del curs passat d'en J, cosa que em sembla extranya en un nen amb aquest diagnòstic).

J és un nen que s'esforça molt a l'hora de fer les seves feines, i li suten força bé sinó fos per aquestes dificultats que l'impedeixen evolucionar com els altres.

"El TGD és un conjunt de trastorns caracteritzats per retards i alteracions qualitatives en el desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació, així com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes, interessos i activitats. En la majoria de casos, el desenvolupament és atípic o anormal des de les primeres edats sent la seva evolució crònica. Només en comptades ocasions les anomalies es presenten després dels cinc anys d'edat." 

 http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornssocialsintellectuals/tgdcaracteristiques/index.php   

Aquesta adreça és molt interessant, explica molt bé aquest tipus de transtorn, espero que us ajudi a comprendre'l millor, a mi m'ha ajudat molt. 

Diuen que la voluntat mou muntanyes, en J en té molta. Amb la seva voluntat i la nostra ajuda intentarem que evolucioni i aprengui el màxim!