miércoles, 10 de noviembre de 2010

ANÁLISI DAFO


INFORME DAFO DE L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
DEL CENTRE ON FAIG LES PRÀCTIQUES


DEBILITATS

- Pocs recursos econòmics.
- Pocs recursos humans.
- Dependència excessiva dels llibres de text.
- Busquen ajuda en la família per obtenir l'èxit escolar a través dels deures a casa.
- Alguns professors utilitzen metodologies molt tradicionals, es resistèixen a innovar.
- En ocasions alguns mestres no afavoreixen la cooperació i el treball en equip.
- Falta temps per l’AD en horari escolar.
- A vegades hi ha falta d'informació.
- Falta comunicació entre els centres del barri pel que fa al tractament de la diversitat ( organització, recursos, metodologies...).
- Sobrecàrrega d'alumnes per aula amb problemes d'aprenentatge.
- Un gran nombre d'alumnes castellanoparlant que dificulta els aprenentatges en català.

AMENACES

- Una concepció equivocada de la diversitat.
- La tendència a voler que tots els alumnes facin el mateix.
- El tracte diferenciador.
- Algunes famílies poc col·laboradores.
- Algunes famílies poc comprensives pel que fa a la inclusió.
- L'inconformisme d'algunes famílies ( em refereixo a que facis el que facis mai estan contents).
- La imposició de la burocràcia ( pel que fa a omplir molt paperam. Es perd molt temps!).
- En ocasions, falta de recolzament per part d' alguns tutors
FORTALESES

- L'esforç diari per part de tots els mestres.
- El reciclatge constant per part dels mestres, pel que fa a noves metodologies i estratègies d'aprenentatge.
- Molta diversitat de materials.
- La il·lusió per ajudar a millorar als alumnes.
- L'ajuda del psicopedagog de l'EAP.
- Un equip docent dedicat a l'atenció a la diversitat ( amb mestres de tots els cicles).
- La bona relació entre les mestres.
- La cooperació i col·laboració constant entre les mestres per superar-se en la seva tasca.
- Molts recursos informàtics.
- Bona estructura organitzativa.
- Ajuda i recolzament de l'equip directiu.
- En general bona relació amb les famílies.
- Plantilla de mestres força estable.
OPORTUNITATS

- L'avenç de les noves tecnologies.
- Nous mètodes pedagògics i estratègies d'aprenentatge.
- La inclusió a les aules.
- Més consciència per part de les famílies a l'hora de tractar la diversitat amb els seus fills.
- Un nivell cultural més alt per part d'alguns pares.
-  Poder fer formació permanent al centre.
-Aprofitar l’escola inclusiva per a afavorir la convivència i potenciar l’educació emocional.
- Aprofitar les avaluacions per millorar el procés de l’ensenyament-aprenentatge.




 

12 comentarios:

  1. Hola Maria,

    he estat mirant-me l'anàlisi DAFO que has fet i m'agradaria que m'expliquessis amb més detall alguns punts.

    En el quadre de Debilitats, quan esmentes la búsqueda d'ajuda en les famílies per a obtenir l'èxit escolar a través dels deures en casa, en quin sentit ho dius per a interpretar-ho com una debilitat? En el mateix quadre, quan parles de pocs rcursos econòmics, enenc que et refereixes al centre, oi?

    Del quadre Amenaces, en els dos primers punts fas referència a les famílies? també en el mateix quadre, pots ampliar-me a què et refereixes quan esmentes al tracte diferenciador, és a dir, de qui sobre qui és dóna aquest tracte diferenciador.

    Gràcies i fins després!

    Marc.

    ResponderEliminar
  2. Hola Marc!

    Responent a la primera pregunta, quan faig refer``encia a buscar ajuda a la fam´´ilia per conseguir l’``exit, em refereixo a que potser no disposen de les estrat``egies i metodologies necess``aries per aconseguir els seus objectius nom´´es amb el temps de l’horari escolar. Jo no s´´oc partid``aria dels deures a casa, d’una mica d’estudi o rep``as a casa si, per``o no de traspassar obligacions o mancances amb 2 hores de deures al dia a prim``aria. No s´´e si m’explico. Potser tu no penses igual.
    Si, quan parlo de pocs recursos econ``omics em refereixo al centre. Pocs recursos per comprar material nou, m´´es innovador i atractiu, per arreglar aules molt velles i canviar mobiliaris obsolets…
    Pel que fa a les fam´´ilies, parlo de dos tipus de fam´´ilies. En primer lloc em refereixo a aquests pares que tenen nens amb problemas i se’ls propasa que a casa posin una s``erie de l´´imits als seus fills, ja que els necessiten com el pa que mengen, i no et fan cas. O quan intentes que col.laborin a casa fent alguna tasca d’ajuda al seu fill, com escoltar com llegeix durant deu minuts, i tampoc ho fan… I les altres fam´´ilies a les que em refereixo s´´on aquelles que es pensen que els seus fills s´´on perfectes, i que els que tenen necessitats educatives especials fan que els seus fills s’endarrereixin en el seus nivells d’aprenentatge de les amt``eries.
    Quan em refereixo al tracte diferenciador, vull dir que a vegades hi ha mestres que potser de manera inconscient, a causa del comportament de l’alumne o de les seves dificultats els tracten diferent, a vegades amb una certa indifer``encia, a vegades gaireb´´e no escoltant-los, o no intentant entendre’ls.
    Espero haver resolt els teus dubtes.

    Seguim parlant!

    Maria

    ( Perdona el desgavell d’accents quan n’intento posar un em passa aix``o, no s´´e que li passa al meu ordenador).

    ResponderEliminar
  3. Maria, dues qüestions:
    - Com a debilitat dius: dependència excessiva del llibre de text i com a fortaleses: diversitat de material i molts recursos informàtics. Els llibres de text dirigeixen el procés d’ensenyament - aprenentatge i els recursos informàtics i la diversitat de material són tractats com a complements? No hi ha una programació adequada a la gran diversitat que sembla haver en aquest centre?
    - L’amenaça de : algunes famílies poc comprensives pel que fa a la inclusió, on està l’amenaça: no l’entenen o no la volen pels seus fills i filles? Sovint la boca s’omple de bons fets però quan les persones properes a nosaltres estan en aquest entorn d’inclusió la cosa ja canvia. Una situació així l’hem viscut a l’escola: "què bé el meu fill va a una escola on hi ha alumnes d’altres llocs, creences, amb deficiències físiques,... Quan va ser a la classe del seu fill que van arribar nouvinguts el seu diàleg va canviar: aquest grup classe va molt endarrerit, la mestra dedica més temps a X que a la resta d’alumnes". Discurs gratuït.

    Conxita (Concepció).
    Continuem en contacte

    ResponderEliminar
  4. Hola Conxita!

    Si, efectivament em refereixo a que sobretot, els mestres a l'hora de donar classe utilitzen el llibre de text. Diferents alternatives com les TIC o materials més atractius les fan servir molt esporàdicament. Realment a l'escola, hi ha molta diversitat de materials però molts mestres no en fan ús i això penso que no ajuda al nens amb dificultats d'aprenentatge ja que les classes se'ls fan més complicades i avorrides.
    La programació és adequada però sota el meu punt de vista falta més diversitat de metodolgies a l'hora d'ensenyar els continguts programats.
    Pel que fa a la segona qüestió és exactament com tu dius. D'entrada les persones estan d'acord amb la inclusió dels nens amb problemes però això és només quan ho tenen lluny. Quan això passa a la classe dels seus fills molts pares no empatitzen, ni saben entendre que és la diversitat, i es queixen de que aquests nens retrassen als seus fills. Per sort no tots són iguals, també hi ha pares comprensius que entenen la inclusió i ajuden amb el que cal, quan fa falta.

    Seguim parlant!

    Maria

    ResponderEliminar
  5. Hola Maria,

    Entre els professors que utilitzen metodologies més tradicionals i els que innoven més, has tingut la oportunitat de veure si en algun dels dos grups es resol més bé l'AD dels alumnes o bé hi ha de tot entre totes dues metodologies?

    Fins després i endavant!

    ResponderEliminar
  6. En fer l’anàlisi de la DAFO i el creuament entre les quatre caselles que configuren la matriu prenc consciència de:
    - El nombre de factors externs més difícil de ser controlats, són inferiors al nombre de factors interns que depenen del centre i que són variables controlables per ell mateix.
    - El nombre de variables que depenen del centre són majors que els de l’exterior, per tant és una proposta més fàcilment reconduïble.
    - Les amenaces que conte aquest projecte queden compensades en bona part per les oportunitats esmentades:
    - La tendència a voler que tots els alumnes facin el mateix // Nous mètodes pedagògics i estratègies d’aprenentatge
    - L'inconformisme d’algunes famílies // Més consciència per part de les famílies a l’hora de tractar la diversitat amb els seus fills
    - Algunes famílies poc comprensives pel que fa a la inclusió // La inclusió a les aules. Més consciència per part de les famílies a l'hora de tractar la diversitat amb els seus fills.

    L’amenaça que sota el meu entendre és la més greu i sobre la que caldrà dedicar més atenció i esforços és la que enumeres com a primera: “Una concepció equivocada de la diversitat”. Sinó s’està d’acord en definir aquesta sota uns paràmetres que tot el claustre comparteixi difícilment serà productiu totes les atencions dedicades a l’alumnat que les necessiten, doncs seran actuacions sense una línea de seguiment i progressió , quedant reduïdes a fets puntuals.

    En l’anàlisi intern del projecte els trets més captivadors són:
    - El nombre de debilitats i fortaleses estan equilibrats, amb perseverança de les primeres sobre les segones, podran arribar a fer viable la realització del projecte sense massa traves.
    - Moltes de les debilitats queden apaivagades per la voluntat de bon nombre de persones del claustre: on no hi ha recursos, els docents posem voluntat, esforç i formació, perquè l’alumnat noti en la menor quantitat possible aquesta mancança.
    - L’existència d’un equip directiu engrescat pot facilitar la tasca de l’AD, sempre que hi hagi un protocol per veure quins han de ser els subjectes que han de rebre aquesta atenció.
    - L’ajut d’un psicopedagog, que pot endreçar les tasques a fer, donar recolzament en aquestes debilitats que presenta el projecte i guiar en les amenaces que presenta el projecte sobre tot en els aspectes burocràtics, en la relació amb les famílies i en el suport als tutors més realcis a l’escola inclusiva.

    Com a conclusió: l’atenció a la diversitat en aquest centre, conté un nombre important d’amenaces que sense ser controlables queden disminuïdes per les oportunitats expressades en el mateix DAFO.
    Les variables internes, tot i comptar amb un nombre important de debilitats, és més ampli el nombre de fortaleses ja que davant un equip directiu engrescador , unes ganes de formació de bona part del claustre, una plantilla estable, una bona relació amb les famílies, una varietat de materials i l’ajut d’un psicopedagog tot és possible de ser realitzat.
    ENDAVANT amb la tasca.

    Conxita.

    ResponderEliminar
  7. Hola Marc!

    Pel que he pogut observar tant amb les metodologies més tradicionals com amb les més innovadores els nens van avançant i millorant, cadascun segons el seu ritme es clar. Però el que si he pogut percebre és que quan s'utilitzen recursos diferents, més atractius, com les TIC, els nens s'ho passen molt millor aprenent, augmenta el seu interès i per tant també s'hi esforcen més a l'hora de fer les tasques encomanades.

    ResponderEliminar
  8. Hola Conxita!

    Gràcies pel teu anàlisi.
    Penso que tens tota la raó quan dius que l' amenaca més greu és: “una concepció equivocada de la diversitat”, ja que això comporta dificultats a l'hora de tractar-la i sobretot a l'hora de l'avaluació d'aquests nens amb problemes.
    Quan es tracta el tema de la diversitat als claustres sempre hi ha diferents maneres de pensar sobre aquesta qüestió. No és que les actuacions siguin puntuals sinó que costa posar-se d'acord en què es prioritza i sobretot com s'avalua, tenint en compte que molts dels infants amb dificultats d'aprenentatge no tenen un pla individualitzat que ho determini.
    D'altra banda també tens raó quan dius que el centre compta amb un equip força estable, amb ganes de continuar formant-se per millorar, amb un equip directiu engrescador que fomenta les bones relacions entre tots, i unes families col.laboradores amb l'escola.
    Crec que com molt bé analitzes, aquest centre té debilitats i amenaces, però les fortaleses i oportunitats són més nombroses i del tot segur que aconseguiran mica a mica guanyar'ls-hi terreny i fer-les desaparèixer. Jo treballaré perquè s'aconsegueixi!

    Moltes gràcies pels ànims!

    ResponderEliminar
  9. En l'apartat de fortaleses anomenes: ajut del psicopedagog. En qui sentit ho dius? Quin suport dóna a l'escola? I als tutors/es? I a l'alumnat?
    Gràcies
    Adéu

    ResponderEliminar
  10. Hola Conxita!

    El nostre psicopedagog orienta als mestres sobretot pel que fa als nens amb dificultats. Els ajuda a fer el pla individualitzat, si cal, dóna pautes i estratègies per tal de que puguin ajudar als seus alumnes de la millor manera possible, els ajuda a trobar solucions als problemes de conducta, busca metodologies i recursos adequats a les necessitats dels nens... I pel que fa als alumnes, quan detecta alguna dificultat els deriva al CDIAP ( centre d'atenció precoç), o a algun psicòleg, psicopedagog o terapèuta extern, segons necessitin. També parla amb les famílies per tal d'explicar'ls-hi les dificultats dels seus fills, orientar-los, donar-los suport i ajudar-los en el que necessitin.
    El nostre psicopedagog només ve un matí a la setamana, i sota el meu punt de vista i el de la majoria dels docents de l'escola hauria de venir cada dia, però què hi farem! Esperem que en un futur ho puguem aconseguir.
    Crec que és una de les fortaleses de l'escola perquè orienta als mestres, ajuda a les famílies, busca recursos per tal de que els nens aprenguin el màxim possible tenint en compte les seves necessitats i capacitats, dóna diferents visions i busca alternatives sempre pensant en el bé dels nens, i això evidentment és beneficiós per l'escola i la seva evolució.

    ResponderEliminar
  11. Hola Maria,

    per finalitzar, m'agradaria dir-te que trobo encertat el teu anàlisi DAFO i el teu pàcticum força engrescador.

    On sembla que tens un repte important és en l'organització tant del temps com dels recursos humans, ja que ho esmentes en les debilitats, en ambdós casos com a escassos.

    També sembla que aquest assessorament es dóna en un context on tot i que hi ha una bona relació entre el centre i les famílies, es podria proposar al centre que aprofités aquesta bona comunicació per a donar-los-hi a conèixer i explicar-los-hi què enteneu per AD i per què creieu que és una actuació positiva per al conjunt de l'alumnat. Aquest punt potser és un pèl complicat i en conjunt, forma part dels factors externs al centre, però s'hi podria incidir.

    Res més per ara. Molta sort amb la recta final del pràcticum!

    ResponderEliminar
  12. Hola Marc!

    Si, penso que s'hauria de dedicar més temps a l'atenció de la diversitat dels nostres alumnes, i per fer això també es necessiten més professionals que s'hi dediquin. A la majoria d'escoles encara estem lluny de poder-ho aconseguir, tal com estan les coses avui en dia. Potser en un futur això canviarà, vull pensar que si.
    Pel que fa al tema de les famílies que no acaben d'entendre l'AD, tens tota la raó, s' hauria de trobar la manera de que entenguessin el seu significat, i de que poguessin empatitzar tant amb nens com amb els seus pares.

    Moltes gràcies pels consells, i molta sort a tu també en el teu projecte!

    ResponderEliminar